CORRANDES D'EXILI
Una nit de lluna plena
tramuntàrem la carena,
lentament, sense dir re ...
Si la lluna feia el ple
també el féu la nostra pena.
L'estimada m'acompanya
de pell bruna i aire greu
(com una Mare de Déu
que han trobat a la muntanya.)
Perquè ens perdoni la guerra,
que l'ensagna, que l'esguerra,
abans de passar la ratlla,
m'ajec i beso la terra
i l'acarono amb l'espatlla.
A Catalunya deixí
el dia de ma partida
mitja vida condormida:
l'altra meitat vingué amb mi
per no deixar-me sens vida.
Avui en terres de França
i demà més lluny potser,
no em moriré d'anyorança
ans d'enyorança viuré.
En ma terra del Vallès
tres turons fan una serra,
quatre pins un bosc espès,
cinc quarteres massa terra.
"Com el Vallès no hi ha res".
Que els pins cenyeixin la cala,
l'ermita dalt del pujol;
i a la platja un tenderol
que batega com una ala.
Una esperança desfeta,
una recança infinita.
I una pàtria tan petita
que la somio completa.
Biografia JOAN OLIVER (Pere Quart)
Va néixer a Sabadell,29 de novembre de 1899 i va morir el 18 de juny de 1986 a Barcelona.
Va ser el quart d'onze germans, i per això es diu "Quart" en el seu pseudònim. Va ser l'únic supervivent. Va estudiar Dret i Filosofia i amb 20 anys ja tenia les dues carreres acabades. L'any 1919 va crear el Grup de Sabadell amb el novel·lista Francesc Trabal i el poeta i crític Armand Obiols. En aquest grup es van combinar la influència de "l'avantguardisme amb l'humorisme més local i el gust pel rigor i l'obra ben feta d'herència noucentista."*
En la Guerra civil Espanyola va ser del Bàndol republicà. Va ser president de l'Associació d'Escriptors Catalans i cap de publicacions de la Conselleria de Cultura de la Generalitat. A més va convertir-se en cofundador i cap de publicacions de la Institució de les Lletres Catalanes i autor de la lletra de l'himne de l'exèrcit popular català. Tot això va canviar la seva forma de ser des que era petit i la seva forma de fer i pensar.
*extret igual que a Internet
 |
| Foto de Joan Oliver |
3. Quina instrumentació hi ha en cada versió?
Lluís Llach: contrabaix i piano elèctric
Ovidi Montllor: guitarra espanyola
Immigrasons: contrabaix, baix, piano, bateria
Carles Belda: acordió
4. Quina ha estat la versió que més t'ha agradat?
M’ha agradat mes la quarta versió de Carles Belda
5. Quina versió creieu que s’adeqúa més a l’esperit?
La primera versió es mes expressiva en els fets de la cançó, transmet mes els sentiments.
6. Busca informació sobre el violoncel·lista Pau Casals.
- Pau Casals va néixer al Baix Penedès, 29 de desembre de 1876 i va morir a San Juan, Puerto Rico, 22 d'octubre de 1973.
Va ser un gran violoncel·lista, pedagog, director i compositor musical català .
També va ser un dels violoncel·listes amb més talent del segle XX i reconegut internacionalment com un dels millors intèrprets i directors d'orquestra del seu temps.
Avui en dia segueix sent una referència musical per a molts artistes i se'l coneix com «el rei de l'arquet».
- Quan va començar la Guerra Civil Espanyola, Pau Casals va tornar a París, però l'any 1940 es va veure obligat a abandonar la ciutat a causa de l'entrada de les tropes alemanyes i juntament amb altres personatges se'n va anar a Amèrica del Nord (Puerto Rico), on va viure els seus últims anys de vida.
INTERPRETACIONS DE PAU CASALS MÉS RECORDADES
- Va ser a l’Entrega de la Medalla de la Pau de la ONU. És el mes important perquè és un premi que ell esperava i mereixia, ja que era un reconeixement a l'actitud de Pau Casals en defensa de la pau, els drets humans i la identitat dels pobles.
- Creiem que es va emocionar tant perquè va veure que tants anys d'esforç van ser compensats per una unió de persones de tot el món.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada